Les proves de funció respiratòria permeten analitzar com funciona el pulmó i les vies respiratòries i amb això diagnosticar el tipus i el grau de severitat de les infermetats respiratòries.
Es tracta de unes proves senzilles, on l'important es la col·laboració del pacient per a seguir les instruccions que se li van indicant.
No requereix estar en dejú. Es molt important que no es prengui la medicació inhalada (sprays o nebulitzacions) des de la nit anterior a la prova (en general 12 hores anteriors). Llevat que el metge ho especifiqui el contrari, no hi ha problema en general amb els medicaments orals.
Per a les proves de broncoprovocació o de exercici es deu d'evitar la ingesta de cafè o la realització de exercici les 6 hores anteriors.
Com ja hem explicat, el sistema respiratori es el encarregat d'introduir i transmetre a la sang el oxigen necessari per al metabolisme energètic.
També s'encarrega d'eliminar gran part dels residus tòxics derivats de la
combustió calòric que ens permet realitzar les nostres activitats diàries. Anem a parlar d'una de les proves més conegudes, l'espirometria.
L'ESPIROMETRIA SIMPLE
L'espirometria simple es una prova senzilla i fàcil de realitzar. Es indispensable pel diagnòstic d'algunes infermetats com l'asma o la infermetat obstructiva crònica i per a seguir la seva evolució i resposta al tractament.
Amb aquesta prova es examinen els volums d'aire que es capaç de mobilitzar el pulmó. Per això, es utilitza un mesurador de flux (neumotacògraf) que quantifica els mil·lilitres d'aire per segon que passen al seu través.
La prova es realitza habitualment assegut. Consisteix en agafar aire i tirar-lo a través d'una filtre connectat a un tub que conté el neumotacògraf, seguint les instruccions del tècnic, que anima vigorosament a la seva realització.
Per a conèixer si els nivells mesurats són els adequats, existeixen unes fórmules dels valors coneguts com a normals en població similar, per a una edat, pes i talla determinada.
En la anomenada ESPIROMETRIA FORÇADA, en la que hi ha que agafar i soltar tot l'aire en el menor temps possible, es coneixen a més, els màxims fluxos d'aire que poden generar-se i, amb això, esbrinar el calibre de les vies respiratòries (tràquea i bronquis).
Els volums i les capacitats que es poden obtindre son:
Volum normal corrent o VC: correspon a l'aire que es utilitza en cada respiració (aproximadament 500cc).
Volum de reserva inspiratòria o VRI: correspon al màxim volum inspirat a partir del VC (aprox. 2500cc).
 |
| Gràfica on es poden observar els volums i capacitats obtinguts amb l'espirometria |
Volum de reserva espiratòria o VRE: correspon al màxim volum espiratori a partir del VC (aprox. 1500cc).
Capacitat vital o CV: és el volum total que mobilitzen els pulmons, es a dir, seria la suma dels tres volums anteriors.
Capacitat residual o CR: és el volum d'aire que queda després d'una espiració màxima. Per a determinarlo, no es pot fer amb una espirometria , si no que s'hauria de utilitzar la tècnica de dilució de gasos o la plestimografia corporal (aprox. 1500cc).
Capacitat pulmonar total o TLC: és la suma de la capacitat vital i el volum residual.
Una vegada realitzada la espirometria, en ocasions es repeteix després d'administrar un fàrmac inhalat amb l'objectiu de veure si el calibre de les vies respiratòries s'incrementa amb la medicació. És l'anomenada espirometria amb broncodilatador.
No hay comentarios:
Publicar un comentario